Josep Mateu

La personalitat d’en Josep Mateu i Negre és prou coneguda arreu del país. Amb una llarga i exitosa carrera professional vinculada al sector dels serveis, és President del RACC Mobility Club des del juliol de 2015 i havia estat Director General de l’entitat des del 1995 i Vicepresident de la seva Junta Directiva des del 2012.

La seva visió de com dirigir un equip humà –el RACC el conforma un equip humà de 1.200 persones– és prou entenedora, doncs diu que la tasca d’un directiu és “forjar persones i crear les condicions perquè puguin donar el millor d’elles”. Per aquest esperit, que li ve de lluny, i la seva trajectòria professional, l’Associació Espanyola de Directius (AED) li va atorgar el 2001 el guardó de Directiu de l’Any.

El RACC, entitat fundada el 1906, manifesta tenir uns valors que es basen en la confiança, la fiabilitat i l’excel·lència, essent un d’ells “la proximitat”, ser útil als socis responent a les seves necessitats. En el decurs d’aquesta entrevista hem pogut experimentar que aquesta proximitat és una realitat, tant en el tarannà del Club com en aquest sentir-te proper a ell que ens ha fet viure en Josep. Ens cal, sens dubte, agrair-li la seva amabilitat, gentilesa i disposició en acceptar aquesta entrevista, que l’encetem amb goig.

Ja són 27 els anys que portes vinculat al RACC. Què és per a tu el RACC?

El RACC és una part molt important de la societat civil, però sobre tot és una entitat que es dedica a ajudar la gent, i això és molt gratificant. Vaig entrar al RACC deixant una empresa multinacional de transports que tenia per lema “tranquil·litat d’esperit”, doncs cuidava íntegrament del servei: tu portaves el paquet i ja podies donar per descomptat que seria entregat al lloc i a temps. He mirat sempre de traslladar aquest esperit al RACC, oferir ajuda a la gent quan té dificultats, quan té qualsevol incidència en el cotxe, a la llar, quan està de viatge o per motius de salut, quan necessita una assegurança, ha de resoldre un problema a casa seva… Volem estar al costat de la gent en tots els moments i etapes de la seva vida.

L’any 2013, essent vicepresident, el RACC va fer un estudi “Gent gran al volant” el qual definia una sèrie de conclusions, recomanacions i consells. De les recomanacions que es dirigien a l’Administració, s’ha obtingut una resposta positiva?

A les administracions demanàvem carreteres més segures i una millor senyalització, que fos més clara i amb continuïtat. Amb l’edat es va perdent la capacitat d’atenció i si la senyalització no és correcta, pot portar a una distracció o a una maniobra mal feta. Les administracions han fet les carreteres més segures, hi ha més serveis de vigilància, han ajudat molt a que la gent gran se senti més acompanyada. Han fet bastant els deures, tot i que encara hi ha massa trams negres amb risc alt o molt alt d’accident.

També demanàveu canvis als fabricants de cotxes…

Vam detectar que hi havia dos aspectes que a la gent gran li preocupaven respecte del cotxe, un era la part electrònica, cada vegada més present i amb un funcionament més complicat d’entendre, i l’altre era el maleter, poder carregar i descarregar amb facilitat. Penso que els fabricants ho han anat millorant, poc a poc.

Entre els consells a la gent gran que condueix s’assenyalava en aquell estudi que “accepti possibles limitacions i adeqüi la conducció a elles”. Creus que tothom ho té en compte?

El RACC, amb l’ànim d’ajudar, ha desenvolupat una web, saluticonducció.cat, que et permet fer una prova, un test molt senzill per avaluar la teva capacitació per conduir. Jo l’he fet i és molt útil, t’adones si realment estàs perdent capacitat d’atenció i reflexos, i això és important perquè avui la majoria d’accidents s’originen per distraccions. Crec que, en general, la gent gran és conscient que ha de seguir una sèrie de pautes en la conducció, que ha de prestar més atenció quan plou, amb la velocitat i en altres aspectes. Per a molta gent gran, no poder conduir suposa una pèrdua important de llibertat, encara que després només agafi el cotxe puntualment.

Dels vuit-cents mil socis que té el RACC, és important el volum de persones jubilades? Creen molts de maldecaps al RACC?

Maldecaps no, tot el contrari. Tenim uns 180.000 socis majors de 65 anys, tant jubilats com gent que encara treballa, també autònoms. Són els socis més fidels i que més s’estimen al Club, hi tenen un lligam emocional. Al RACC hem passat de ser un Club de Conductors a un Club de Serveis a la Mobilitat que ajudem les persones quan es mouen, tant si van en cotxe, com en transport públic, a peu, en bicicleta, patinet…. per això estem al costat de la gent gran ajudant-los quan va en cotxe però també en transport públic, a peu… Avui, per exemple, ja cal saber com funciona un mòbil per anar en taxi o autobús. Això d’agafar un taxi aixecant la mà s’està acabant, cada cop més cal cridar-lo pel mòbil o amb una aplicació. I els conductors d’autobusos de Barcelona ja no venen bitllets senzills, els has de pagar a bord a unes pantalles, amb telèfon mòbil o targeta de crèdit.

Els cotxes d’assistència mecànica, donen més serveis o tenen més problemes amb la gent gran?

El 60 % de les assistències que fa el  RACC són per fallades del sistema elèctric i per punxades de pneumàtics, i no tant per accidents. Hi ha altres circumstancies, com conductors que es deixen les claus a dins. Però fonamentalment, les intervencions dels nostres mecànics són per problemes de bateria, i en això tant s’hi fa si ets jove o gran.

És que les bateries no avisen avui dia, s’acaben de cop…

El tema de les bateries no s’ha solucionat mai en els cotxes. Cada cop els vehicles tenen més consum elèctric perquè incorporen pantalles, electrònica, internet… i amb el cotxe elèctric, aquesta dependència anirà a més.

Està preparada la gent gran per a la jubilació? Heu observat dins del RACC si els afecta entrar en aquesta etapa de la seva vida?

Hi ha de tot, gent que veus que es preparen per jubilar-se des de fa temps i gent que no es jubilaria mai, que els costa molt deixar de treballar. Depèn de cada persona. És un pas important on cadascú ha de mirar les possibilitats econòmiques que té i les activitats que vol fer, pensant més enllà del futur immediat a la jubilació. Diria que cada vegada la gent ho considera més i està més preparada per a aquesta nova etapa.

Nosaltres, tres amics jubilats, omplim el podríem dir el dia a dia amb diferents tasques i entre elles gestionar el lloc web www.tècnicsjubilats.cat, pensant que sigui d’utilitat als visitants. Veiem ara que el RACC té també aquest nou servei BE65. Ens pots avançar quina és la idea i el seu objectiu? “Prepara’t per viure més intensament”,  diu l’espot publicitari.

Amb la plataforma social i de serveis BE65 volem acompanyar un col·lectiu de gent gran que cada cop serà més nombrós. A Barcelona, per exemple, un 20 % de la població té ara més de 65 anys, però en 10 anys serà quasi el 25 %. Hem separat les activitats i els serveis pensant en dues etapes. Una és des de la jubilació fins els 75 anys, per dir alguna cosa, persones amb ganes de fer activitats, de conèixer gent, de fer excursions, senderisme, participar en clubs de lectura o activitats d’aquests tipus, i que a més poden necessitar ajuda en temes financers, de pensions, de gestions… En una segona etapa, podríem dir que a partir dels 80 anys, potser es pensa més en temes d’assistència personal, de tenir un suport de dependència, ajudes en el dia a dia…

Són activitats exclusives per a socis del RACC?

Volem ajudar la gent gran, tant si són socis del RACC com si no ho són. Per als socis del RACC la quota serà gratuïta i només hauran de col·laborar si fan un curs o una excursió. Els que no siguin socis hauran de pagar una quota anual molt assequible. Hem estudiat models que hi ha a l’estranger, a Estats Units o Anglaterra, per mirar d’adaptar-ho aquí. El BE65 s’ha posat en marxa a principis de març, hem fet campanyes a la ràdio, a la revista del RACC i a altres mitjans. Anirem provant, és un col·lectiu amb moltes ganes de fer coses i volem facilitar que puguin fer-les.

Canviem de tema i parlem de la mobilitat a Barcelona. Què és el que més preocupa al RACC respecte de la mobilitat de la gent gran? Aquest mes de març el RACC ha fet una campanya on posa de manifest, una vegada més, el seu neguit per la congestió del trànsit, la contaminació i la qualitat de l’aire a Barcelona. Apareixen dubtes quant a que les coses es facin bé, és així?

Barcelona té una sèrie de problemes històrics que no s’acaben de solucionar i amb les administracions públiques que tenim, difícilment se solucionaran a curt termini. El principal és que no hi ha una visió metropolitana. A Barcelona hi ha 1.600.000 habitants censats, però la majoria del trànsit de la ciutat no el generen aquestes persones, sinó les 900.000 que viuen fora, venen cada dia per treballar i entren i surten en cotxe perquè no tenen una alternativa en transport públic. Dins de la ciutat, el transport públic funciona molt bé, el metro, autobusos, també els taxis… però els accessos en Rodalies van malament i són poc fiables. Ara s’estan prenent mesures per dificultar que els cotxes circulin per la ciutat, pensant en la contaminació i la qualitat de l’aire. Però si abans no se soluciona el transport públic perquè la gent pugui entrar amb tren o autobús, difícilment es resoldran els problemes, només es farà antipàtica la ciutat per al cotxe i es crearan alguns carrers molt pacificats i altres amb més contaminació de la que hi havia.

Com poden afectar a la gent gran aquestes restriccions al cotxe dins la ciutat?

Afectaran, perquè molta gent gran va en cotxe, sobre tot en aquesta època encara de pandèmia, per por dels contagis. I amb les restriccions de trànsit, als que habitualment van a peu se’ls complica molt caminar amb tranquil·litat per la presència cada cop més nombrosa de bicicletes i de patinets elèctrics, fins i tot a les voreres, que han fet pujar molt els accidents, no mortals, però sí greus. També hem de vigilar que la dependència de la tecnologia, cada cop més present a la mobilitat com deia abans, no deixi fora molta gent gran. El mateix que està passant amb la banca, pot passar amb la mobilitat a la ciutat, i aquí l’Administració hauria d’intervenir.

A TV3, que sempre presenten gràfics i diagrames, l’altre dia en presentaven un dels cotxes venuts l’any 2021 i el dièsel havia arribat a l’11 %, els de gasolina al 47 % i la resta eren híbrids i elèctrics. Si és així, on endollem el cotxe elèctric a la ciutat?

Oslo té 200 carregadors per cada 100.000 habitants, mentre Barcelona en té només 45. No es venen més cotxes elèctrics perquè no hi ha facilitats, ni de preu ni de càrrega. De tota manera, cal pensar que als centres de totes les ciutats europees el cotxe està desapareixent, cada cop hi ha més illes de vianants, i això requereix tenir un sistema de transport públic molt bo perquè la gent pugui entrar sense cotxe, cosa que està fallant a la nostra ciutat. Les administracions volen eliminar el cotxe privat dels nuclis urbans. Dintre d’uns anys, els híbrids i elèctrics particulars tampoc hi podran circular, això cal tenir-ho en compte. Cada vegada hi haurà menys espai per al trànsit, i el poc que hi haurà serà per a vehicles de servei públic i de càrrega i descàrrega.

S’està parlant de fer de vianants el carrer Consell de Cent, de punta a punta. Qui visqui al carrer i tingui aparcament bé haurà de poder entrar i sortir de casa, no? Durant la pandèmia, i ho considero molt perillós, van ampliar la vorera davant de col·legis agafant un carril i posant una mena de barana, fàcil que xoquis contra ella i hagis d’anar a l’hospital. S’ha fet molt alegrement…

Durant la pandèmia s’han fet moltes coses com aquesta, que eren de caràcter provisional però s’han mantingut. En aquell moment semblava que la gent havia de sortir al carrer i que, com les voreres eren petites, calia fer-les amples; com no es podia entrar als bars, calia fer terrasses perquè la gent pogués estar al carrer… I ara què? Tot això s’ha quedat i de vegades, en un estat lamentable.

El nostre agraïment per la teva amabilitat i atenció. Tant la informació relativa al BE65 com la del Test de Conducció ens semblen molt interessants.

El Test de Conducció està molt bé, són unes proves que no duren més de 20 minuts i et dones compte de com està el teu nivell d’atenció en la conducció. És interesant veure-ho un mateix, abans que t’ho digui un tècnic en fer la renovació del carnet de conduir.

Ho provarem, sens dubte. De nou les nostres gràcies, Josep. Ha estat un veritable plaer mantenir aquesta distesa entrevista.

Pere Rodríguez – Antoni Lázaro

Març 2022