Joan Loureiro

En Joan Loureiro i Vall, és l’actual President del Consell Comarcal del Baix Empordà, a més de Regidor de l’Ajuntament de Begur. Rere finalitzar la carrera de Llicenciatura en Educació Física va anar a Granollers a treballar per a la Generalitat en un Centre d’Alt Rendiment i participant com a jugador de bàsquet amb els juniors, amb els sèniors a segona i essent més tard entrenador en el Club de Bàsquet Granollers, que per aquell llavors militava a 1a Divisió. En aquest context va rebre una oferta de la Generalitat per pujar al Baix Empordà per ajudar a crear i organitzar els Consells Esportius Comarcals, embrió del que més endavant serien els Consells Comarcals. El que havia de ser un any es va convertir pràcticament en tota la seva vida, doncs, fora d’aquí, al Baix Empordà, on va conèixer la Rosa Maria, la seva muller, filla de Begur i això, no podia ser d’altra forma, ho va decidir tot i entre altres fets el seu aterratge a aquest poble de l’Empordanet.

Bé deixem que en Joan ens expliqui una mica com n’és la seva vida professional en aquesta entrevista que li hem sol·licitat i que gentilment ens ha concedit, com li és del tot habitual amb el seu tarannà, fet que li agraïm molt sincerament.

Ens podries explicar, encara que fos breument, com ha estat el teu pas per la vida pública de Begur, de Regidor, Tinent d’Alcalde i Alcalde?

En aquells moments el batlle de Begur era en Carlos Arnau i em va oferir participar com a Regidor amb l’encàrrec de dinamitzar els apartats de cultura i promoció econòmica del poble. Fora una sorpresa i un repte però, meditant-lo bé a casa, vàrem decidir que seria bo participar en la vida pública del poble.

Vaig estar en l’últim mandat d’en Carles Arnau com a regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica i Turisme i Cultura. Una segona etapa de vuit anys fora en Joan Català com a Batlle de Begur, continuant com a regidor i Tinent d’Alcalde amb les mateixes àrees i la incorporació de platges. Fora una sorpresa al poble que un home que venia de muntanya es fes càrrec de platges, però vaig rebre molt d’ajut de la gent del mar, el meu record per en Xico Florian i en Florian Pi. Ens vàrem separar amb el batlle, vàrem formar un altre partit i, diguem-ho així, les condicions foren bones perquè entrés d’alcalde en l’anterior mandat. En l’actual, tot i guanyar les eleccions per vots, em vaig quedar sense l’alcaldia, ben segur pels pactes preparats.

I això va propiciar potser el teu pas cap a la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà?

El meu partit, amb la situació plantejada, em va oferir la possibilitat de presidir el Consell Comarcal tenint en compte la meva experiència anterior, en quant a l’organització dels Consells Esportius i relació amb els Consells Comarcals posteriorment, i per tal, en base a aquesta experiència, m’ho van demanar i jo encantat, doncs és, en certa manera, com tornar als orígens.

La tasca dels Consells Comarcals potser no és prou coneguda per la gent: què porta a terme, de qui depèn, com es finança… i els canvis, que ben segur deuen dependre de les eleccions municipals.

Comencem pel final. El Consell Comarcal el conformen part dels regidors i alcaldes elegits en les eleccions municipals. Depenent del número de vots que cada partit suma a la comarca, es trien el número de regidors i en reunió d’aquests es nomena el president. En el present vaig sortir nomenat president en la votació pels vots dels regidors del meu grup, amb el pacte amb un altre grup que ens va donar la seva confiança i l’abstenció de dos grups municipals que estan a l’oposició.

El Consell Comarcal és una administració que sorgeix de la Generalitat, essent aquesta qui encarrega programes al Consell Comarcal a desenvolupar en l’àmbit de la comarca. També els Ajuntaments li encarreguen serveis. Evidentment la dotació econòmica surt d’ells, programes Generalitat i serveis als Ajuntaments. Concretant, en aquests moments el Consell Comarcal del Baix Empordà té al seu càrrec el servei dels Serveis Socials de tots els pobles del Baix Empordà i la recaptació d’impostos dels Ajuntaments que ho demanen, exceptuant els de més de 20.000 habitants en ambdós casos i el servei de recollida d’escombreries, sobre tot en aquest cas en els pobles petits, implantant la recollida porta a porta. A part de molts altres serveis com són els serveis tècnics d’arquitectura o habitatge, quinze convenis amb quinze Ajuntaments, i la promoció turística i econòmica, amb els seus programes que cada Ajuntament ens encarrega. És a dir, hi ha molts de serveis que la ciutadania desconeix, perquè les nostres oficines són els propis Ajuntaments, els nostres treballadors, que són els que tiren endavant els programes, estan ubicats als Ajuntaments. També estem dins la Fundació de l’Hospital de Palamós, que té al seu càrrec moltes residències de gent gran de la comarca i nosaltres hi estem representats i tenim algunes funcions, petites en tot cas, doncs tot ho porta l’Hospital, però les tenim i en el cas de la pandèmia ha estat prou feixuc atendre-les.

I amb la Diputació de Girona hi teniu alguna interacció?

La Diputació, per acord o conveni amb la Generalitat, ens dona una minsa subvenció per cobrir els costos salarials de la infraestructura de personal, secretaria, intervenció… També es rep una aportació per pagar les dietes dels plens, de les diferents reunions que es puguin tenir… però tot plegat una quantitat relativament petita.

El que sí tenim amb la Diputació són programes d’activitats, serveixi com exemple l’oficina que ara hem obert pel camp de la transició energètica, que és la que vol impulsar en la comarca programes de caire energètic, energies renovables… i el sou de la persona responsable de tirar endavant aquesta oficina el cobrirà la Diputació. Un acord entre Diputació i Consell Comarcal, com d’altres hi ha, amb subvenció evidentment, per tirar endavant programes.

Què esteu fent i quines competències teniu en quan al tema del Medi Ambient? Què desenvolupeu per a la seva millora?

És una de les àrees que anem impulsant doncs no hi havia res. Rere la recollida de deixalles que fem en els pobles, porta a porta, et trobes que el Baix Empordà és de les úniques comarques que no té cap infraestructura per tractar-les i processar-les. Hem impulsat amb l’Agència Catalana de Residus un estudi subvencionat que ens determinarà quins tipus de residus es generen a la comarca del Baix Empordà, així com definirà un lloc adient on instal·lar una planta pel tractament d’aquest residus, no incineradora, sinó de tractament i separació dels residus pel seu aprofitament. Ara n’hi ha una a Lloret de Mar que rep tots els residus de la Costa Brava amb el cost de transport i emissions de CO2 que comporta, despeses que es reduiran quan entri en servei la de l’estudi i que al mateix temps aportarà un retorn econòmic per l’aprofitament de residus.

Vull pensar que aquesta planta que serà més moderna no provocarà al final unes bales que s’han de cremar, com passa a Sant Adrià del Besòs.

Aquestes bales hi seran, doncs sempre hi ha un tipus de residus, la resta, en que no s’hi pot fer res, però l’objectiu és que aquesta bala sigui el més reduïda possible. Com ara la matèria orgànica, que sabent-la tractar se li pot treure profit d’entrada i a més llarg termini cal pensar en el biogàs, adobs pels camps…

Acostuma a ser el consumidor final qui ha d’assumir la tasca de separació de residus, quan s’haurien de fer accions, al meu entendre, d’eliminar d’origen el que seran residus, com ara passa amb tant de plàstic.

Això és política europea i ja va per aquest camí. Fa pocs dia la Consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar una nova llei en estudi per a la prohibició dels envasos de plàstic d’un sol ús i l’UE va per aquest camí, doncs a partir de ja, el que veurem en els supermercats sols seran envasos de plàstic que estiguin en estoc i siguin aptes per vendre. Una volta liquidats, s’haurà acabat, però això vol dir que cada país europeu haurà d’assumir i aplicar aquesta llei comunitària. Aquest és el camí, tornar al mercat de proximitat, venda a granel… fins i tot l’aigua ja no es vendrà embotellada, s’haurà de beure aigua de l’aixeta, ben tractada evidentment, com ja s’està aplicant en molts restaurants europeus. Fins ara la càrrega era cap els consumidors finals, però ara i cada dia més, es va cap a l’eliminació en l’origen.

Seguint amb les competències en vers el Medi Ambient hem creat un servei que oferim als Ajuntaments per a la neteja de zones perimetrals de risc que limiten zones habitades, parcel·les, boscos… S’ha fet una prova pilot a Begur, amb un estudi previ que va subvencionar la Diputació, amb quinze zones a netejar i de quina forma, assumint l’Ajuntament el cost de la neteja. Una feina feixuga prèvia que cal fer, que els Ajuntaments petits no poden fer per falta de personal i assumeix el Consell Comarcal, és la de parlar amb els propietaris de les zones a netejar i en el cas de Begur més del 80 % és propietat privada. Cuida el Consell Comarcal de les licitacions per la neteja, acompanyament de les empreses que la fan i la supervisió del treball fins el fi d’obra. Aquesta prova a Begur ha estat satisfactòria per tothom, incloent bombers i protecció civil.

I en l’oficina de transició energètica que he fet esment, s’estan desenvolupant programes d’energies renovables per ús dels Ajuntaments. Els pagesos reben pressió d’empreses perquè cedeixin els seus camps per instal·lar-hi equipament de plaques fotovoltaiques i això té un risc, doncs es per zona de conreu, zona agrícola per guanyar què? A curt termini és perd el camp i es guanya ferralla. Aprofitant els polígons industrials existents, els sostres de les empreses, es podrien posar aquestes plaques solars i que les empreses i cases del poble es poguessin auto abastar elèctricament. A l’igual que l’energia eòlica, com aquest projecte del Cap de Creus dins el mar. Els Ajuntaments no diem que no a les energies renovables, sí diem que hi ha d’haver un estudi previ per saber quins són els millors llocs, doncs els molins dins l’aigua s’han de connectar a terra, a la costa, en un edifici on es recapti l’energia i amb la seva connexió a la xarxa. Tot això requereix d’un bon estudi i nosaltres som partidaris que cada poble tingui el seu propi abastament d’energia. I dins aquesta oficina hi ha també el servei de Protecció Civil, per tota la comarca, amb personal voluntari, tret de la persona que els dirigeix.

I què fa o pot fer el Consell Comarcal pels joves o no tan joves emprenedors, amb bones idees, per posar en marxa els seus projectes? Què podeu oferir en quant a les possibles ajudes que ofereix la Unió Europea?

Tenim un programa de la Generalitat per aquesta gent jove que acaba la carrera i que per entrar a una empresa ja li demanen experiència, que no té doncs just vol entrar en el món laboral. En el Consell hi tenim sis persones que ideen, creen, desenvolupen… programes de promoció econòmica per la zona, dedicats a turisme i indústria en aquest moment. A més hem engegat, amb persones molt vinculades a la Comunitat Europea per haver-hi treballat, unes Jornades de Treball destinades a les Administracions Locals especialment per orientar cap on han d’anar aquests fons europeus i com demanar-los, de quina manera i quines serien les millors condicions. Han estat unes Jornades que han durat pràcticament un mes, dos dies a la setmana, i com a resultat ja hi ha dos Ajuntaments i el Consell Comarcal que estem redactant un estudi, que precisarà guiatge sens dubte, tot i ser l’idea bona, a l’hora de presentar-lo a Europa. A la comarca s’ha organitzat una trobada al Castell de Calonge, anomenada Europa en Blau, amb xerrades i col·loquis, on s’ha ampliat el coneixement del que suposa la interacció amb Europa i en la que hi han participat Alcaldes i Regidors tant del Baix Empordà com d’arreu, i fins i tot dues Directores Generals de la Generalitat, la qual cosa dona idea d’aquest interès creixent que esmentàvem.

Com actua el Consell Comarcal per tal de donar sortida als estudiants de Formació Professional? Les pràctiques ja abans d’acabar els estudis, com a becaris, els antics aprenents.

És un problema gravíssim, tenim un atur juvenil dels més alts d’Europa i a més un abandonament d’estudis que fa que el jovent no tingui uns objectius clars, un projecte de vida propi. Nosaltres ajudem per la banda de la Formació Professional tenint convenis amb diferents Instituts de FP i amb empreses de la comarca. Aquestes ens diuen quines especialitats precisen i ho traslladem al Institut corresponent i a través d’una Fundació d’Osona, agafem tutors d’empreses perquè facin un acompanyament en la feina del jove, inclòs emocional, amb tracte amb la família si cal, que aprengui bé l’ofici, que tot i estar unes hores al dia treballant, no estigui al taller fent tasques sense més.

Això està en línia amb el que és la Formació Dual.

Sí, però aquesta Formació Dual, sigui perquè a la comarca no existeixen mitjans o perquè no calgui, si es fa no té èxit. Un exemple aquí el tenim en el mar i les empreses nàutiques relativament petites. No troben operaris que puguin fer manteniment de motors, d’estris de navegació… i no tenim lloc on aprenguin, havent d’anar a Barcelona o un altre lloc a fer-ho. Estem intentant que algun Institut de la Comarca aquesta formació i titulació sigui possible, i que hi hagi empreses que acullin aquests joves per fer pràctiques, fent-los un bon seguiment. No agafar-los perquè els facin la feina fàcil i sense cobrar, no ha de ser així.

Hi ha gent jubilada amb més o menys edat, però en bones condicions físiques i mentals per donar un cop de mà. Teniu en compte la seva experiència, per exemple, per fer acompanyaments en tutories de tipus pràctic?

Em preocupa que no s’aprofiti l’experiència de la gent gran, soc d’una generació que ha viscut amb avis a casa, persones venerades, que se les escoltava i que tenia una opinió què pesava. El mateix a nivell d’empreses, empreses familiars, el pare que es convertia en avi i deixava les rendes, però tenint un valor les seves opinions. I en política costava molt veure gent jove a dalt de tot, essent la gent gran la que aportava la seva experiència. I em dona la impressió que havent-se allargat l’edat mitjana de la gent, en jubilar-se està físicament molt millor que abans i no s’aprofiten els seus coneixements i experiència. Amb aquest programa que ja he comentat tenim amb una Fundació d’Osona, i amb empresaris jubilats, que segueixen a l’empresa, no com a directiu implicat directament en el seu procés, i que disposen de temps, aprofitem la seva experiència per fer de tutors d’aquests joves que s’inicien en el món laboral en una tutoria no sols encaminada a la feina a fer a l’empresa sinó en la seva qualitat de vida, que aprenguin els valors de la constància, del treball, de la vida sana… Malauradament penso hi ha pocs programes d’aquest tipus.

Participa el Consell en l’organització d’altres tipus d’activitats per a la gent gran, com ara esportives, culturals, viatges… ?

El Consell Comarcal no té directament competències, però sí una taula de reunió on es troben tots els casals de la gent gran de la comarca, i on expliquem els programes d’activitats de lleure que venen de la Generalitat o altres Administracions i en les que hi estan interessats, de forma conjunta, els oferim no sols la seva coordinació, sinó fer-los la feixuga gestió administrativa. A partir d’aquesta taula coordinem totes les activitats dels casals que ho acceptin, doncs més d’un prefereix anar per lliure.

Ja has fet una breu referència al tema de les Residències de la gent gran. Però són competència del Consell o de la Generalitat? Com ho viviu?

Ha estat la pitjor experiència de la meva vida la que hem hagut de passar amb el Covid. En principi ho portava Benestar Social i crec que el gran encert, que va arribar tard, va ser el canvi a Salut. L’experiència ha estat molt dura, en especial en la primera onada que va haver-hi moltes defuncions i on els familiars no podien entrar a visitar o acompanyar als familiars ingressats. A nivell polític fora la Conselleria la que més va rebre, però a un li toca fer el paper de mediador amb les famílies explicant que no poden entrar i això és molt dur, doncs tenen al pare o la mare que s’està morint allà dins i et toca fer com de sac de boxa perquè es desfoguin. Vaig quedar molt afectat.

Per rematar l’entrevista, si vols afegir quelcom més no en dubtis. Sí ens agradaria demanar-te donessis la teva sincera opinió en quant a aquesta web que recent hem posat en servei, en bona part com a divertiment personal, però amb el primordial objectiu que sigui una plataforma de coneixement, experiència, opinió i cultura en general.

Està molt bé que es tinguin iniciatives com aquesta, no sols vosaltres, sinó altra gent que física i mentalment us trobeu bé i que teniu uns bons coneixements, tant intel·lectuals com professionals. Que aquests serveixin per avançar avui en el coneixement, en base en el que s’ha fet o s’està fent, en base a l’experiència és d’agrair. Quan en Pere em va parlar d’aquesta plana i com havia anat la seva gestió, vaig pensar que el seu fill havia tingut una gran idea. Rebeu la meva felicitació.

Gràcies Joan, ens satisfà la teva opinió i ha estat un plaer compartir amb tu aquesta estona i posem a la teva disposició la nostra humil plana web, per si en algun moment pot servir per donar a conèixer notícies del Consell Comarcal del Baix Empordà, tot i que ja veuràs, en l’Espai del Mar – L’Empordanet, que totes les referències que es fan en vers la Història, Municipis i Patrimonis Natural i Arquitectònic, estan connectades a la web del Consell Comarcal.

Moltes gràcies pel teu temps i molts èxits en la teva gestió.

Pere Rodríguez – Antoni Lázaro

Juliol 2021