PRESENTACIÓ MUNTANYA

Una de les meravelles que tenim al nostre abast, és La Muntanya, la tenim tan a prop que a voltes l’ignorem. Ha estat aquest any amb el cop fort de la pandèmia i el confinament, que molts han descobert el gaudir que representa caminar pels camins ombrívols del bosc de marina, entre alzines i pins, ginebres, brucs, ginesta, cireres d’arboç, farigola, romaní i tantes d’altres mates i plantes aromàtiques. O bé pels boscos ja d’alta muntanya amb avets i també pins recargolats pel fred de l’hivern, que ens marquen amb una línia invisible la transició de la cota dels 2.000 m., envoltats per mates de neret que al juliol es vesteixen de vermell intens, donant un punt de color a la paleta que representa el prat alpí en plena primavera.

Això que ràpidament he descrit, perquè em podria estendre moltíssim més, amb tarteres, congestes, cascades de glaç, rierols d’aigua i així fins quasi l’infinit, ha estat des de molt petit una de les meves passions, transmesa pel meu pare un bon pirineista de l’època dels anys 30, en que arribar al Pirineu era tota una gesta.

En els temps que vivim, la tendència s’ha invertit, la facilitat de transport de la qual gaudim tots, ha permès que molta gent vagi a la muntanya i en principi això esta bé, però el que hem de tenir consciència, és que cal cuidar molt el medi en que ens movem, i això no es porta inscrit en els gens de cadascú, cal aprendre com hem de comportar-nos per cuidar d’aquesta meravella que ens ha estat concedida.

Tot plegat comporta, que la manera més escaient d’apropar-s’hi, és fer-se soci d’un Club de Muntanya, n’hi ha per tot el país, és el lloc adequat, podrem aprendre tècniques de tot tipus per sortir amb seguretat a desenvolupar qualsevol de les moltes activitats que permet el medi i sobretot i com a màxima general, sempre amb un gran respecte per la Muntanya, cal recordar que és un ésser viu i que si nosaltres el respectem i aprenem a llegir les circumstàncies que ens envolten, ella, la Muntanya, també ens tractarà bé i podrem gaudir de sortides totalment plaents i enriquidores. I per rematar la seguretat és bo Federar-se, tindreu una assegurança per qualsevol accident que tingueu, inclou fins i tot el rescat.

Una de les coses més interessants de practicar en els temps en els que estem immersos, és arribar a dalt d’un cim, no cal que sigui molt alt, asseure’s tranquil·lament i allargar la vista a l’infinit, i deixar que voli el pensament, és un bon sistema per curar el neguit que provoca  la ciutat amb les seves corredisses, cosa que també s’ha extrapolat a la muntanya, ara sembla que la tendència és fer curses, a veure que arriba abans, no entraré a contrastar que és millor, solament diré que anar pausadament, sense perdre l’alè, observant la meravella que tenim al nostre voltant i que va canviant a mesura que guanyem alçada, fer una foto a una flor o un traguet d’aigua fresca en una font, és la manera que entenc millor de gaudir d’aquesta amiga que és La Muntanya.

També ens trobem en que a l’època dels espàrrecs o dels bolets, molta gent surt i no sempre som prou curosos en deixar el medi net de brossa, tot el que portem a la motxilla, ho hem de tornar a casa, no val anar escampat papers ni tan sols peles de mandarina o poma o plàtan, amb l’excusa que algun animaló s’ho menjarà, això no passarà perquè no hi estan avesats, i si ho fan podem provocar que agafin algun mal d’estomac, ja que no és la seva alimentació normal.

Resumint, sortim a la Muntanya, gaudim d’ella, respectem tot el que ens envolta i tornem sans i estalvis a casa, d’aquesta manera carregarem piles per anar seguint.

Us poso una foto feta a primera hora del matí des del Refugi Ventosa i Calvell, a l’Alta Ribagorça, podem apreciar una superlluna sobre la cadena dels Beciberris, a l’esquerra el Comoloformo i a la dreta els Tumaneja i el Pa de Sucre.